Què trobes a faltar en aquest blog?

jueves, 29 de abril de 2010

Què és la Dansa Teràpia?

La Dansa Teràpia és un mètode psicoterapèutic que va sorgir als EUA als anys 40. Parteix de la dansa en la seva forma més simple: moviments naturals i espontanis del ser humà. És una tècnica corporal que interelaciona art i ciència.
Està dirigida a persones amb problemes de salut o aprenentatge o simplement aquelles que es volen beneficiar d'aquesta tècnica. És beneficiosa per infants i adults tímids i que els costa mantenir relacions amb els altres, amb discapacitats sensorials, motrius, intel·lectuals, trastorns d'alimentació, trastorns psíquics o psicosomàtics com inseguretats, pors, fòbies, angoixa, depressió, ansietat o estrès...
L'expressió del món intern de la persona a través de la dansa permet el sorgiment i desenvolupament de la creativitat, l'expressió i la sensibilitat, afavorint així l'acceptació d'un mateix i dels altres. Es construeix un jo corporal segur de si mateix.
Es pot aplicar de forma individual o grupal: en família, en parella, amics... La persona viu un retrobament amb la seva part conscient i inconscient, es coneix i es valora a si mateix i l'ajuda a solucionar conflictes interns o amb els altres que hagin sortit al llarg de la seva experiència vital.
Es treballa a partir de la improvisació o altres activitats dirigides per un professional amb objectius terapèutics.
És de gran importància la interpretació per part del dansaterapeuta dels moviments de la persona i el diàleg que pugui originar una sessió on la persona pot manifestar els seus malestars o alegries.
Per als infants la dansateràpia també és essencial pels seus aprenentatges en nocions temporals i espacials i coneixement corporal i expressió de les seves emocions, especialment per aquells nens i nenes que tenen dificultats per comunicar-se de forma verbal.
Trobem varis exemples de persones que tot i les seves dificultats troba en la dansa una forma d'expressar-se. Això ens mostra que qualsevol que s'ho proposi pot ballar. Us deixo un link molt interessant d'una parella dansant, tot i les seves mancances físiques.

sábado, 24 de abril de 2010

Els chakres


A l'acabar una sessió de Dansa Oriental és important estirar i relaxar-nos. Els hindús parlen d'uns punts d'energia que tenim distribuïts pel cos. Considero que prendre consciència d'aquestes fonts d'energia anomenades chakres atribueixen a la consciència corporal i a la meditació. La dona haurà d'estar estesa sobre una superfície còmoda amb les palmes de les mans cap amunt per rebre l'energia. Amb els ulls clucs i la llum apagada o tènue i escoltant una melodia relaxant o la veu tranquil·la d'un professional que anirà indicant quina part del cos concentrar-nos.

A continuació passo a explicar què són els chakres i la funcionalitat de cada un d'ells.

Chakra és una paraula en sànscrit que significa “roda”, ja que els chakres són similars a remolins o rodes energètiques, punts locals d'energía que roden a diferents velocitats. Els chakres moderen la comunicació entre els diversos nivells o cossos del ser humà i s'encarreguen que l'energia flueixi cap a totes les parts del sistema energètic.
Exerceixen una influència significativa sobre el cos físic així como sobre les emocions, les pautes mentales i la consciència espiritual. Per diferents circumstàncies poden produir-se certs desequilibris que fan que els chakres no funcionin de forma harmónica, bloquejant-se i produint problemes de salut.
Existeixen molts centres d'energia més petits anomenats chakres menors, però em centraré en els set chakres principals i el seu impacte sobre l'aura.
EL CHAKRA BASE O ARREL

Està localiztzat a la base de la columna sota el coxis. En la tradició del ioga és el "muladhara" o manifestació de l'energia vital. El color vermell brillant s'associa a la vibració relativament lenta d'aquest centre, el so es compara al d'un motor o al vol d'una mosca.

Està relacionat amb les parts inferiors del cos (els peus, les cames, la pelvis) i amb les funcions d'eliminació i movimient. Psicològicament es caracteritza per una forta vinculació amb el nostre sentit de pertinença a la terra, la sensació de seguretat, l'instint de supervivència i l'afany de viure plenament. Les glàndules associades a aquest chakra són les suprarrenales, encarregades d'estimular la reacció de lluita o fugida amb l'objectiu d'assegurar la supervivència davant un perill.
Les situacions d'emergència fisiològiques i psicològiques que susciten pànic o angoixa poden deprimir l'energia del chakra arrel. Per això la gent que iu amb estrès a la nostra societat, que activen constantment les suprarrenales, poden originar grans danys físics i emocionals i estats de pànic i ansietat.
La voluntat de viure i de gaudir la vida és un dels signes del bon funcionament d'aquest chakra. El cos i la ment estan estretament connectats, el flux de l'energia dels chakras es potencia mitjançant afirmacions. Alguns exemples de pensaments positius relacionats amb l'òptim funcionament del chakra arrelserien: "Tinc ganes de fer coses", "Em sento plena d'energia", "Gaudeixo de la vida". Les emocions vinculades responen a sensacions de vitalitat, entusiasme, goig. L'impuls natural a moure's i ballar és una expressió física d'aquesta energia.
EL CHAKRA SEXUAL
Aquest chakra es localitza just sota el melic. Els tractats indis clàssics relacionen aquest chakra "svadhisthana" amb l'energia vital del cos i la força vital. S'associen amb aquest centre les gònades, glàndules endocrinas de la sexualitat i la reproducció. El color que ho representa és l'ataronjat, i el seu so és el de la flauta dolça.
Psicològicament el chakra es relaciona amb l'expressió de la sexualitat i l'elecció de relacions adequades. Molts dels processos d'addicció semblen tenir el seu origen en ell i li roben la seva vitalitat. Descobrir opcions, triar i ser responsable de les pròpies accions són les característiques del bon funcionament d'aquest centre.
Entre les qualitats emocionals figuren l'aptitud per a aprofitar plenament i de manera idònia els propis recursos i les energies disponibles. En el plànol mental del camp d'energia, aquest centre ens ajuda a discriminar entre les influències favorables i les nocives, així com a desprendre'ns de pensaments i idees indesitjables. Quan el centre està activat en el sentit positiu, les relacions amb els altres funcionen amb facilitat i som més capaces d'utilitzar i integrar les informacions noves.
EL CHAKRA DEL PLEXE SOLAR
Anomenat chakra "manipura", està vinculat als aspectes de poder, força i capacitat per a sentir la identitat del propi jo. Està localitzat a la base de l'estèrnum. Ocupa aquesta regió el pàncrees, òrgan que contribueix a la digestió i emmagatzema glucosa. Algunes afeccions físiques, com les úlceres gàstriques i diversos tipus de trastorns digestius s'atribueixen a bloqueigs en el camp que envolta el tercer chakra.
Des del punt de vista emocional, aquest centre guarda relació amb el tema del control. Aquells que tendeixen a ser dominats pels altres, així com les persones d'anormal passivitat o, pitjor encara, els passiu-agressius, manifesten desequilibri en aquest centre.
En el plànol psicològic la condició d'equilibri s'expressa per una actitud de confiança i seguretat en un mateix, sense exageració: "Confio en la meva aptitud per a comunicar", "Transmeto eficaçment el que penso", "Em sento capaç i respecto la capacitat dels altres", serien les expressions que millor reflecteixen aquesta pauta.
Aquest centre representa la voluntat de pensar ja que té una relació amb la capacitat per a utilitzar les facultats intel·lectuals. El color associat al chakra plexe solar afavoreix el funcionament de la ment: és el groc clar. La seva essència musical és el so dolç dels instruments de corda. Aquest centre es vincula amb trets del caràcter com la perseverança, és a dir, la iniciativa per tirar endavant empreses i no cedeix fins a dur-les a la seva culminació.
EL CHACKRA DEL COR
Anomenat també "anahata" en la tradició hindú, està localitzat en el centre del pit. Les qualitats són harmonia, donar i rebre amor, saber perdonar. El color que s'associa a aquest chakra és de la vida i l'esperança: el verd maragda, i el seu so és la veu profunda i penetrant de les campanes. L'energia que actua en aquest centre és diferent a la dels tres chakres inferiors, vinculats als aspectes més tel·lúrics i materials de la supervivència, la vida emotiva i el pensament. Aquests es dirigeixen a les dimensions física, emocional i mental, expressant-se com voluntat de viure, d'alimentar-se i de pensar. Però el chakra del cor ens parla des del plànol espiritual i es vincula a la voluntat d'estimar.
El tim o timus, una diminuta glàndula de secreció interna estimulant del sistema immune, se situa en la dimensió física d'aquest centre. Les funcions fisiològiques associades són el sistema respiratori i totes les parts de la xarxa cardiovascular. Les disfuncions d'aquest centre són molt nombroses en la nostra època actual, ens referim a les malalties del cor i els trastorns circulatoris, i les disfuncions del sistema immune: el càncer i la SIDA.
El cor és el centre de les emocions que descrivim habitualment amb el nom "d'amor", encara que en aquest cas no es tracta de l'emoció possessiva que ve a ser més com l'addicció i el control. L'amor del chakra del cor és un sentiment pur i espiritual, és l'amor incondicional.
Quan es realitza un treball psicològic per a desfer rancors i personar velles ofenses, l'energia d'aquest centre es dilata, d'on resulta una major activitat del nostre sistema immune. Les pautes de pensament associades són: "Perdono fàcilment als altres", "Sóc capaç de donar i rebre estima positiva i incondicional", "Sóc estimada i acceptada". Quan funcionem a partir del chakra del cor i expressem devoció i servei sense conflicte interior, comença a expressar-se el nostre veritable jo espiritual.
EL CHAKRA LARINGE
Està situat en el centre del coll i té influència sobre la glàndula tiroide. En la tradició de ioga el chakra "visshuddha" és el centre de l'energia creativa. Està relacionat amb el coll, la laringe, l'esòfag i els òrgans de la fonació que ens permeten parlar o cantar. Les percepcions sensorials, la comunicació i els primers indicis de la percepció intuïtiva són les seves emanacions.
Els que tenen activat el centre del coll amb ple suport dels centres inferiors parlen amb veu sonora, rica en matisos, i tenen facilitat per expressar-se de paraula i per escrit. Els agrada la comunicació i l'intercanvi d'idees. Les disfuncions del centre s'adverteixen amb facilitat: veu inexpressiva o ronca, raspera, absència d'idees originals. La baixa autoestima és una altra manifestació de la presència de bloqueigs en aquest chakra.
Els colors turquesa o blau clar expressen la vibració d'aquest centre, que també es compara amb la remor del vent entre les copes dels arbres. Quan s'obre aquest chakra tenim les primeres manifestacions de clariaudiencia o capacitat per escoltar intuïtivament. Les capacitats associades, són les relacionades amb la comunicació de les pròpies aptituds i dels coneixements, com si es volgués dir "m'agrada expressar el que sóc".
CHAKRA FRONTAL
El chakra del front també anomenat el centre "ajna" o seu del "tercer ull" es localitza en el centre del front. Està associat amb la pituïtària que és la glàndula mestra del sistema endocrí. L'anyil (blau-violeta) és el color que s'associa tradicionalment a aquest chakra, i el seu so correspon al de les ones quan trenquen a la platja.
És el focus de la intuïció, les visions, les revelacions extrasensorials, la clarividència i altres facultats parasíquicas, per exemple la capacitat per captar realitats no materials com els camps d'energia o aures. Aquest centre es vincula amb el cervell, els ulls, les oïdes, el nas i, en general, el cap.
En la dimensió emocional, aquest centre es relaciona amb el sentit de la pròpia identitat, el coneixement d'un mateix i la capacitat per posar-se al lloc de l'altre. Mentalment, quan aquest centre es troba actiu i obert podem arribar a la saviesa, que no és el mateix que acumulació de dades. L'individu pot llavors valorar i percebre amb exactitud però sense deformar judicis de valor ni atendre a prejudicis.
Les distorsions d'aquest centre es produeixen quan s'utilitza la seva energia sense haver estabilitzat els centres anteriors mitjançant un bon contacte amb la terra. Així es manifesta, per exemple en les persones que tenen finalitats egoistes, o confonen una part de la seva experiència personal amb "el camí" verdader i intenten forçar la seva acceptació pels altres. Els judicis de valor i els prejudicis són altres exemples de distorsió d'aquest nivell de la consciència.
EL CHAKRA CORONA
El chakra corona o centre "sahasrara" es localitza una mica per sobre del centre del crani. S'interpreta com el centre espiritual per on connectem amb la saviesa i la unitat de l'univers. Els colors que se li assignen varien segons les diferents tradicions: blanc, lavanda o porpra. El so que millor ho representa és la vocalització universal que tot l'harmonitza: "om".
Aquest és el més alt dels chakres relacionats amb el cos físic, se li considera seu de l'espiritualitat i la consciència d'un mateix. Les qualitats d'aquest centre són: amor, franquesa d'ànim, sentit d'un designi i una personalitat conscient, alineació amb el Poder Superior. La voluntat de ser i la voluntat de fer quan aportin alguna cosa al bé suprem es manifesten a través del chakra corona obert.
Aquest centre bàsicament ens fa comprendre el nostre verdader paper en la Creació. Quan reemplacem la realitat per una ficció es bloqueja, apareixent símptomes d'insatisfacció interna i impossibilitat de trobar un sentit i un significat al que es viu. Les paraules que capten l'essència del chakra corona són: "Sóc un tot", "Sóc un amb l'univers", "Tots estem connectats amb tots".


Si voleu llegir una mica més podeu consultar “El masaje magnético curativo” de D. Hover-Kramer. Ed. RobinBook, 1999.

viernes, 23 de abril de 2010

Beneficis de la Dansa Oriental


La Dansa del Ventre és una dansa que implica tot el cos, tot i que la majoria dels moviments sorgeixen del centre. La columna vertebral és l'eix al voltant del qual la pelvis i la caixa toràcica descriuen el seu moviment de rotació. Al mateix temps, és la via d'ascens de l'energia terrenal que es mou des dels peus fins el cap a través d'ondulacions.


És una gimnàstica suau sense impacte en les articulacions, per això està recomanada a totes les dones sigui quina sigui la seva edat i la seva condició física, sempre que vulguin descobrir la seva feminitat. És una dansa que combina la força i la bellesa. Els músculs es tonifiquen i s'adquireix una silueta esbelta: cames i peus forts i arrelats, cadera ferma, musculatura flexible, cintura marcada i definida, pit obert i espatlles relaxades, braços llargs i elegants i una esquena aliniada.


Tot això requereix una pràctica continuada i aprendre bé els moviments. Podem utilizar un mirall per observar la nostra correcta posició corporal i un tècnic que ens corregeixi les males postures. Hem d'estimar el nostre cos i donar-li un temps i un espai per evolucionar.


La Dansa Oriental aporta beneficis físics, cognitiu, emocionals, socials i espirituals. A nivell fisic, permet una bona posició del cos, augmentar l'equilibri, assolir una major coordinació dels moviments. Millora la memòria, atenció, planificació, improvisació. Pel que fa a les emocions, ballar fa que ens sentim millor amb nosaltres mateixes i augmenti la nostra autoestima a més de divertir-nos. El fet de ballar en grup ens permet fer amigues i que ens sentim part d'un objectiu comú. A nivell espiritual, la dansa ens aporta pau, trascendir i formar de l'Univers.


Per finalitzar la Dansa Oriental ens proporciona salut, millorar la nostra imatge i expressar les nostres emocions i el nostre món intern.

Origen de la Dansa Oriental


La Dansa del Ventre té un origen religiós. Aquesta dansa és un homenatge a la maternitat, a la preparació per al part i la celebració de la feminitat. És una dansa sensual, elegant refinada i un exemple de riquesa cultural de l'Antic Orient.


La Dansa Oriental conjuga el folklore i l'expressió individual. No té una data de naixement concreta, tot i que podem situar els seus inicis en l'Època Faraònica. Existeixen pintures rupestres a Espanya i el Nord d'Àfrica on s'expressen moviments de caderes i ventre. També trobem escultures a la Índia, Grècia i Roma. Un altre dels possibles origens podria ser l'expansió i desenvolupament de la migració del poble gitano provinent del continent Indi. Durant el segle XI van viatjar a través d'Europa, Àsia i Orient Mig introduïnt el seu estil i tradicions en les societats que anaven trobant.


En els països conquistats per l'Islam aquesta dansa s'ha mantingut i perfeccionat degut a la pràctica de les dones en els harens. Elles van desenvolupar noves tècniques de moviment no només per agradar als mestres i marits sinó també per divertir-se entre elles.


Si avui en dia practiquem i ens bneficiem de les aportacions d'aquesta dansa mil·lenària és perquè les dons han sigut transmissores d'aquest noble art.