Què trobes a faltar en aquest blog?

martes, 21 de septiembre de 2010

Dam dama dam. Espectacles i tallers de bollywood

Dam dama dam és un grup d'alumnes de bollywood que es va formar l'estiu del 2009 amb el propòsit de gaudir ballant aquesta dansa i fent conèixer aquesta cultura als altres.
Des d'aleshores ens reunim un cop a la setmana per muntar i assajar coreografies de bollywwod de creació pròpia, barrejant estils tan diversos com kathak i bharatanatyam (danses clàssiques de la Índia), bhangra (estil folklore d'aquest país), funky i hip hop, jazz fusió, dansa del ventre, flamenc, balls llatins. Així com també quedem per parlar de la projecció del nostre grup, vestuari, actuacions, calendari i, el més divertit, fer sortides que ens enriqueixin d'aquesta magnífica cultura.


El nom Dam dama dam prové del so que es fa quan es toquen els tambors.


El grup està format per vuit membres:


- L'Ana és la nostra secretària que s'encarrega de portar el tema mails, fotografies, vídeos, calendari. Va sortir d'una delicada operació de salut i ara la podem veure en el seu millor moment, sobretot quan treu el seu costat sexy...


- La Noe, la nostra rossa d'ulls blaus, té formació en claqué i jazz i és la que incorpora aquests passos en els nostres balls. I quina bona memòria coreogràfica que té!


- La Merche és la mare del grup, i no només perquè és la més gran sinó també és la que tira del grup, què seria del grup sense ella, ens hauríem enfonsat! Aturada, mestressa de casa però amb els fills ja fets uns hometots treu tot el temps que vol a formar-se en tots els estils i a muntar les coreografies. I quina marxa que té, és pur nervi!


- La Raquel és la més jove del grup. Formada en hip hop ens aporta la canya que ens fa falta, quina força i energia. Tot i començar sense saber res del bollywood ja la trobem totalment integrada en la cultura bollywodiense.


- La Pilar, la nostra dolça colombiana. Després d'un desamor amb un noi del Punjabi sembla que torna a les andades... Adéu a les penes i benvinguda de nou al grup!! Gràcies a ella mantenim un bon vincle d'amistat, ara sí no li envieu un missatge perquè serà impossible desxifrar el que us respongui, sense punts, ni comes, tal com sona.


- La Carmen, qui ho havia de dir que una pagesa entraria al grup? Doncs sí. Després de donar-li una gran sorpresa ballant per la seva boda es va animar a unir-se al grup. Tot i que va arribar més tard, feia hores extra per aprendre's les coreografies i de seguida es va animar a ballar en públic.


- Les visites esporàdiques de la Sílvia, una argentina que balla d'allò més bé amb una gran elegància, també ens fan feliç, tot i que per motius de feina i personals no sempre pot estar amb nosaltres.


- I falto jo, la Laia! Amb formació en dansa del ventre fent els meus primers pins en coreografies amb elements i encarregant-me de la sala d'assaig, i ara també del blog!





Però bé, us estareu preguntant i què és el que fem? Actuacions, animacions, tallers.


Després d'un any de balanç estem molt contentes. Hem actuat per la boda de la nostra amiga Carmen, en un centre de dia d'ancians, en una residència de noies amb discapacitat, en una escola de Badalona d'un barri de pocs recursos... I moltes més actuacions que vindran.





A més estem preparant nou reportori amb molta energy i fusió i és que aquest estiu no hem parat per vacances i hem seguint assajant. A més d'haver perfeccionat els nostres clàssics: Maahi Ve, Shava shava, Ishq kamina; estem preparant per tots vosaltres Chama chama (de la pel·lícula Moulin Rouge), Agre (una barreja exquisita de sensualitat i força amb molt hip hop) i Aja Nachley de La Boda del Monzón.





I què més vindrà... potser una mica de reagetton... ah no puc dir res més, ho haureu de veure en les properes actuacions. Us espererem amb molta il·lusió!



Dam dama dam

sábado, 29 de mayo de 2010

El rayo de luna y la luna

Hola de nou. Avui m'agradaria compartir amb totes vosaltres aquest bonic conte per fer relaxació amb els nens i nenes. He trobat que és una història màgica i escrit amb una gran bellesa. Espero que us agradi.




Entras en el jardín y lo encuentras más bonito que nunca. Todo está silencioso, tan silencioso que hasta oirías el vuelo de una mosca si pasara por tu lado. Las flores levantan orgullosas su corola para recibir la luz que inunda el jardín. Es la luz que irradia la luna llena desde lo alto del cielo. Las ramas de los árboles mecen suavemente la luz de la luna entre el follaje y dejan que sus dedos de perlas toquen el suelo.
El abuelo árbol está más hermoso que nunca a la luz de la luna. Una brisa ligera juguetea entre sus ramas, roza las verdes hojas y produce un sonido como música.


Te acercas al tronco del abuelo árbol y la luz de la luna se hace más y más intensa. La luna manda haces de luz al mundo para que todos vean en la noche; al pie del árbol sabio aparece un rayo luminoso que va a llevarte por encima de la tierra hasta la luna.


Si te pones de pie en el rayo de luna verás que está lleno de brillos, que te envuelve todo el cuerpo con sus notas diminutas hasta hacerte brillar. El abuelo árbol te dice adiós con las ramas cuando al rayo de luna te eleva suavemente sobre la tierra. Ya estás por encima del jardín, las flores también mueven la corola y te mandan su perfume por el aire.


Tu rayo de luna es como un dedo de luz pura que surca los cielos y te lleva cada vez más alto, más arriba de lo que has estado nunca, hasta que llegas muy cerca de esa luna dorada que siempre te ha enviado su luz desde las alturas. Ahora puedes pisar la luna y notar su superficie bajo los pies. Es distinto que cuando pisas la tierra, es más ligero, como si rozaras apenas la superficie lunar con los pies. Puedes flotar y hacer la rueda porque todo lo que habita en la luna es muy ligero.


El pueblo de la luna sale a recibirte. Son muy altos y esbeltos, y sus vestidos dorados brillan cada vez que se mueven. Quieren llevarte a ver las aguas de la luna para que te bañes allí con las hermosas criaturas lunares.


También quieren que veas la otra cara de la luna, la que normalmente no enseñan a la gente.
¿Quieres ir con ellos? A lo mejor, primero prefieres ver que más cosas hay en este lado.


Siempre podrás subirte en tu rayo de luna para llegar aquí cuando quieras desde el jardín. Sólo tienes que mirar a la luna y pedirle tu rayo de luz especial para que te lleve. Ahora te dejo a fin de que recorras la luna a tu gusto…


Maureen Garth: "Rayo de luna. Meditaciones para niños 2". Ed. Oniro.

sábado, 22 de mayo de 2010

CODI ÈTIC DE LES BALLARINES DE DANSA ORIENTAL

He trobat aquest article per Internet que m'ha semblat interessant sobre l'ètica professional de les ballarines i professores de dansa del ventre.

El bellydance (dansa oriental o del ventre) és una expressió artística i, com a tal, ha de ser difosa. Aquesta tasca recau en les professionals de l'àrea les quals han de velar pel seu concepte, mantenint així els patrons d'elegància que li son propis i no permetent la seva vulgarització.

Per exercir les seves funcions amb dignitat, les professionals de la matèria han de rebre una remuneració justa pels serveis artístics o didàctics prestats.

És considera una conducta antitètica la pràctica concurrent de deslleialtat amb altres professionals del sector (ballarines o professores).


Professores

La professora té la funció d'ensenyar i orientar pacientment, sempre vetllant, en primer lloc, per la salut i benestar de les seves alumnes i respectant les limitacions de cada una.

El currículum de les professores ha d'estar a la disposició de les alumnes. És important que la professora realitzi anualment avaluacions opcionals amb les seves alumnes, perquè aquestes tinguin a la seva disposició informació valuosa sobre l'evolució del seu aprenentatge.

La dedicació a l'ensenyament ha d'estar orientada a ensenyar a les seves alumnes i no a promocionar a la professora i la seva vanitat personal. La professora ha d'exercir el seu treball lliure de tota i qualsevol discriminació, motivant i respectant les seves alumnes independentment de les seves característiques físiques, recordant que aquesta és una activitat dirigida al benestar i equilibri físic, mental i emocional. Per tant, no pot ser exigit cap patró estètic.

Per a l'aptitud al magisteri de la dansa del ventre, es considera satisfactori un període mínim de 4 anys d'estudis en aquesta àrea, amb perfeccionament en la didàctica i el coneixement de l'anatomia, kinesiología i biomecànica, que garanteixi la seguretat en la realització d'un treball corporal conscient.

La professora ha de complir la programació i l'horari dels cursos oferts o divulgats a les seves alumnes. Totes les alumnes mereixen igual atenció de la seva professora, la qual no ha de fer cap discriminació en elles.

La professora ha de ser especialment honesta respecte els seus coneixements, buscant respostes correctes per a l'esclariment de les seves alumnes. Totes les informacions pertinents al curs que es disposa a impartir han de ser transmeses amb claredat i honestedat, tenint en compte l'aprenentatge de les seves alumnes.

Com la dansa del ventre té orígens molt remots i informació de difícil accés, aquesta qüestió ha de ser aclarida sempre a priori, per evitar la divulgació d'històries fictícies que resultin en prejudici de la seva imatge i proliferació.

La professora no ha d'estimular la competitivitat negativa entre les seves alumnes o amb altres grups.

Són considerades actituds antiètiques:

  • Presentar coreografies d'altres professionals sense prèvia autorització, així com ometre el nom de la creadora.

  • Cohibir la participació d'alumnes en tallers i cursos que puguin augmentar elements al desenvolupament i aprenentatge.

  • Presentar el currículum amb informacions fictícies referents a l'aprenentatge i experiència. Es recomana que tractant-se de cursos i tallers, sempre se sol·liciti certificat de participació.

Ballarines

És tasca de la ballarina professional complir totes les clàusules concretades al contracte sobre la prestació de serveis artístics i al seu contractant.

La ballarina professional ha de vetllar per la imatge moral de la categoria que representa:

  • Mantenint una relació de respecte i elegància cap al seu públic i contractant.

  • Vestint-se de forma adequada als patrons de categoria durant les seves presentacions.

Forma part de la correcta conducta ètica entre ballarines professionals:

  • Dedicar el respecte degut i atenció quan assisteixi a la presentació d'una altra ballarina i/o alumnes.

  • Ser solidària i dirigir el treball amb esperit d'equip i unió, quan estigui realitzant la presentació en conjunt.

  • Tenir consciència que cada professional té un estil propi que les diferencia i, així, saber apreciar i admirar, amb la humilitat deguda, totes les formes variades d'expressar el mateix art.

  • Respectar el lloc de treball d'altres professionals.

Altres actituds antitètiques serien:

  • Travessar o interferir en la feina d'una altra professional sent conscient d'aquest fet.

  • Distribuir material de propaganda personal durant els serveis contractats d'una altra ballarina.

  • Criticar l'acompliment o denigrar la imatge d'una altra professional amb el públic, contractants o altres col·legues de l'àrea.

  • Transformar una presentació col·lectiva en disputa personal de vanitat, interferint en la qualitat del treball presentat.

La forma com una professora i ballarina es refereixen al seu(s) mestre(s) és un exemple que serà seguit per les seves alumnes l'endemà. Qui no respecti el seu mestre no valora l'art.

Es recomana sempre l'avaluació mèdica abans de l'inici de les activitats com en qualsevol altra activitat física.

domingo, 16 de mayo de 2010

Dansa Tribal


Hola de nou ballarines. Avui us vull parlar una miqueta de la dansa del ventre tribal. Es tracta d'una dansa nova basada sobretot en la dansa oriental que dia a dia es va transformant. Va sorgir a San Francisco (Califòrnia) i les seves creadores són Jamila Salimpour, Masha Arche i Carolena Nericcio.
Trobem dos tipus d'estils: el tribal americà o ATS i el tribal fusió.
Estil Tribal Americà (ATS)
Als anys 60 Jamila, directora de la companyia de dansa Bal-Anat, es va inspirar en les danses i indumentària ètnica de comunitats del Mig Orient, Nord de l'Àfrica i la Mediterrània i va crear la seva pròpia versió de la dansa del ventre. Masha Arche, alumna de Jamila, també va fer importants aportacions a aquest estil i va formar la seva pròpia companyia de dansa (San Francisco Dance Troupe). Ambdós van ser professores de Carolena Nericcio, que va prendre idees de Jamila i Masha i va acabar de donar estructura a l'estil tribal. Va crear la companyia Fat Chance Belly Dance.
Ja als 80 Masha va pensar en un ball grupal basat en la música folklòrica de l'Orient Mig i el Nord de l'Àfrica, mantenint els moviments bàsics de la dansa del ventre d'estil egipci, entre els diferents passos trobem maia, infinit, camell i shimmy. Se segueix un sistema de senyals que ajuden la improvisació en el ball. Hi ha una ballarina líder que va rotant i dirigeix a la resta del grup, es tracta d'una dansa sense coreografia. En aquest estil no hi ha solistes, però es poden realitzar sols dins del grup mentre les altres situades al darrere o costats l'acompanyen amb passos més simples.
La dansa tribal no pretén ser sexy. Eliminar el component sexual d'una dansa de gran sensualitat s'aconsegueix amb una expressió misteriosa i estàtica de la cara, moviments que no criden l'atenció cap al sexual o sensual sinó cap a la seva força i virtuosisme, i la cooperació entre els membres del grup.
Els moviments en aquest estil destaquen per l'elegància, els braços són serpentejants i ben definits. Els malucs ben marcats. Es fan molts moviments de tors, moltes ondulacions, bellyrolls i fragmentacions. Es requereix un control muscular de tot el cos.
La música sol tenir una percussió pesada i la vestimenta consta d'elements de roba folklòrica de diferents cultures, és bastant heterogeni, lluny dels lluentons i la brillantor de la dansa oriental tradicional, s'utilitzen teles estampades, cinturons pesats decorats amb monedes molt barrocs, tops també carregats, mocadors, bombachos, faldilles voluminoses i tot tipus de joies platejades. El maquillatge és semblant al de les dones berebers del desert i solen decorar-se els peus i les mans amb henna.
Estil Tribal Fusió (TFB)
A finals de la dècada dels 90 Jill Parker, integrant de les Fat Chance Belly Dance, va fundar la seva pròpia companyia de dansa Ultra Gypsy enfocada cap a un estil de dansa tribal més complex i expressiu que l'ATS, és així com apareix l'estil Tribal Fusion. Jill va ampliar el vocabulari de moviments de l'ATS i va prendre elements d'altres danses ètniques com l'hindú, el flamenc, les danses africanes... i altres disciplines de la dansa no associades al Belly Dance. Jill va modificar el vestuari, eliminant el turbant i el choli, fent-lo menys recarregat, més suau i delicat amb ornaments per al cap i cinturons de cargols, és el que s'utilitza actualment.
La música va començar a tenir un rang més ampli: des de tradicional fins a música més moderna. El nou estil proposat per Jill Parker va produir un gran impacte entre els ballarins d'aquest estil i va obrir les portes a una nova forma de tribal, molt més creativa, expressiva i teatral.A començaments del 2000 a San Diego, Califòrnia, va sorgir la companyia Urban Tribal Dance, dirigida per Heather Stants, l'estil del qual estava inspirat en el hip hop i la dansa moderna.
Una altra artista que ha contribuït en aquest estil és Rachel Brice. Rachel, va ser la primera solista de Tribal Fusion, a més, va popularitzar aquest estil al voltant del món, per la seva tècnica, els seus aïllaments, control muscular i complexitat en els moviments. Rachel, inicialment, era ballarina de bellydance estil "Cabaret". Junt amb Michelle Campbell, Ariellah Aflafo i Janice Solimedo creen la companyia The Indigo Belly Dance Company.
Aquest estil és massa nou, segueix en evolució, de manera que encara falten contribucions per fer i coses per crear.
Fusions dins l'Estil Tribal Fusió
Trobem el Tribal Urbà (Frederique, Heather Stants) que pretén donar una imatge estilitzada i despreocupada alhora, per la qual cosa se solen usar pantalons de licra molt llargs, tops de xarxa o encaix. En aquest estil, s'usen passos del Belly Dance fusionats amb passos de danses urbanes com el Break Dance, la Dansa Moderna, el Jazz, el Hip Hop, i en general no es fa improvisació. La música és experimental o electrònica amb alguna influència oriental i algunes vegades és completament experimental.
També tenim el Tribal Gòtic (Ariellah, Morgana) que barreja el tribal belly dance amb la cultura i la música gòtica. El maquillatge és molt dramàtic. Pel que fa al vestuari els colors que predominen són el negre i el vermell, s'utilitza poc o res de llanes, cinturons de cuir i metalls.
Us deixo un link on podeu veure com es mou la Rachel Brice, és icreïble!http://www.youtube.com/watch?v=XqJsaqykhLo

miércoles, 5 de mayo de 2010

Danses de la Polinèsia




Aloha!

En aquest apartat podrem conèixer una mica més sobre les danses de Tahití i Hawaii. Es caracteritzen per moviments enèrgics i ondulants de les caderes amb braços i mans suaus. Aquestes danses són molt antigues, abans que el llenguatge escrit. És per això que s'utlitzen símbols ("hula") per interpretar el que diu la lletra de la cançó.

La dansa Hawaiana o Hula és la dansa tradicional del poble de Hawaii que originalment era de caràcter religiós com una forma d'ofrena. Existeixen diferents tipus de "hula", alguns d'ells són: "Hula kahiko" o dansa ancestral, la qual s'acompanya per "mele" (cants) i instruments de percussió com l'IPU HEKE i el PAHU. Les danses sovint representen llegendes hawaianes, gestes de la reialesa en el passat, la bellesa de la naturalesa i la vida diària. Els moviments són formals i forts. "Hula 'auana" o dansa moderna es caracteritza per moviments suaus, seductors i cadenciosos; maneja com a llenguatge el moviment del maluc, la mirada i les mans, els quals expliquen una història.

Pel que fa a les danses de Tahití, també anomenada "Illa de l'amor", trobem dos tipus de balls l'aparima i l'ote'a. L'aparima és una dansa expressiva de ritmes suaus. La paraula prové d'apa (petó) i rima (mans). En ella s'explica una història amb l'ajuda de moviments lents de les mans i gestos definits sobre els aconteixements i personatges de l'illa de Hawai que tenen a veure amb la naturalesa i els déus.

L'ote'a en els seus origens era una dansa de la guerra interpretada pels homes. Es caracteritza pels moviments vibrants de la cadera acompanyats dels sons d'instruments de percussió.

Actualment trobem dues línies de danses de la Polinèsia, els que segueixen la tradició interpretant les cançons amb la seva simbologia, o la incorporació de moviments de les danses de la Polinèsia en el Bellydance.

Podeu fer classes d'aquestes magnífiques danses polinèsiques així com conèixer aquesta cultura als Casinets d'Hostafrancs, al centre cívic Sagrada Família o a l'escola Mayatiare.

En aquest link us deixo un videoclip d'una aparima d'allò més sensual, es diu: "Te pua noa noa" . També us deixo la traducció.

Flores Perfumadas

Flores perfumadas de Ahurai

Donde cae el frío rocío

Cubriendo la paz

Dentro de la noche

Flores Perfumadas de Fanatea

Tomadas por la nubes de Maru ata

Entre el cielo y la tierra

Flor pequeña aromática hecha collar

Por las hermosas jóvenes

Collar perfumado para las jóvenes bonitas

Hecho con el alma

¡Baila!

http://www.youtube.com/watch?v=nhgN9iT7XFw

domingo, 2 de mayo de 2010

Què és Bollywood?


El terme Dansa Oriental no només es refereix a la dansa d'Egipte sinó també totes les danses de l'Orient que inclouen les danses hindús, de la Polinèsia...


En aquest article vull explicar en què consisteix el Bollywood. La paraula Bollywood és el nom que als anys 70 se li va donar a la indústria cinematogràfica de la ciutat índia de Bombay.


És la més gran i productiva, cada any es produeixen més de 1000 pel·lícules. Aquestes incorporen melodrama, acció, comèdia en un ambient ple de colors.


El més important és la música, doncs els actors no només actuen sinó que també ballen i canten. Les cançons incorporen elements clàssics (bharatanatyam i kathak), folklore (bhangra) així com músiques modernes occidentals (dansa contemporània, jazz, funky, hip-hop) i trets d'altres cultures (dansa del ventre, flamenc).


Actors de gran renom tenim Aishwarya Ray i Shahrukh Khan, entre d'altres.


Al nostre país el Bollywood ha agafat fort des del musical "Bollywood the Show" al teatre Tívoli de Barcelona.


Hi ha varis llocs on podeu aprendre aquesta dansa amb músiques d'allò més "enganxadisses" des de centres cívics, escoles de ball i professors/es: Club Masala, Bollywood Sitare, Bailamos Bollywood... Us passo els links:

http://http://www.club-masala.com//

http://bollywoodsitare.bcn.blogspot.com/



jueves, 29 de abril de 2010

Què és la Dansa Teràpia?

La Dansa Teràpia és un mètode psicoterapèutic que va sorgir als EUA als anys 40. Parteix de la dansa en la seva forma més simple: moviments naturals i espontanis del ser humà. És una tècnica corporal que interelaciona art i ciència.
Està dirigida a persones amb problemes de salut o aprenentatge o simplement aquelles que es volen beneficiar d'aquesta tècnica. És beneficiosa per infants i adults tímids i que els costa mantenir relacions amb els altres, amb discapacitats sensorials, motrius, intel·lectuals, trastorns d'alimentació, trastorns psíquics o psicosomàtics com inseguretats, pors, fòbies, angoixa, depressió, ansietat o estrès...
L'expressió del món intern de la persona a través de la dansa permet el sorgiment i desenvolupament de la creativitat, l'expressió i la sensibilitat, afavorint així l'acceptació d'un mateix i dels altres. Es construeix un jo corporal segur de si mateix.
Es pot aplicar de forma individual o grupal: en família, en parella, amics... La persona viu un retrobament amb la seva part conscient i inconscient, es coneix i es valora a si mateix i l'ajuda a solucionar conflictes interns o amb els altres que hagin sortit al llarg de la seva experiència vital.
Es treballa a partir de la improvisació o altres activitats dirigides per un professional amb objectius terapèutics.
És de gran importància la interpretació per part del dansaterapeuta dels moviments de la persona i el diàleg que pugui originar una sessió on la persona pot manifestar els seus malestars o alegries.
Per als infants la dansateràpia també és essencial pels seus aprenentatges en nocions temporals i espacials i coneixement corporal i expressió de les seves emocions, especialment per aquells nens i nenes que tenen dificultats per comunicar-se de forma verbal.
Trobem varis exemples de persones que tot i les seves dificultats troba en la dansa una forma d'expressar-se. Això ens mostra que qualsevol que s'ho proposi pot ballar. Us deixo un link molt interessant d'una parella dansant, tot i les seves mancances físiques.

sábado, 24 de abril de 2010

Els chakres


A l'acabar una sessió de Dansa Oriental és important estirar i relaxar-nos. Els hindús parlen d'uns punts d'energia que tenim distribuïts pel cos. Considero que prendre consciència d'aquestes fonts d'energia anomenades chakres atribueixen a la consciència corporal i a la meditació. La dona haurà d'estar estesa sobre una superfície còmoda amb les palmes de les mans cap amunt per rebre l'energia. Amb els ulls clucs i la llum apagada o tènue i escoltant una melodia relaxant o la veu tranquil·la d'un professional que anirà indicant quina part del cos concentrar-nos.

A continuació passo a explicar què són els chakres i la funcionalitat de cada un d'ells.

Chakra és una paraula en sànscrit que significa “roda”, ja que els chakres són similars a remolins o rodes energètiques, punts locals d'energía que roden a diferents velocitats. Els chakres moderen la comunicació entre els diversos nivells o cossos del ser humà i s'encarreguen que l'energia flueixi cap a totes les parts del sistema energètic.
Exerceixen una influència significativa sobre el cos físic així como sobre les emocions, les pautes mentales i la consciència espiritual. Per diferents circumstàncies poden produir-se certs desequilibris que fan que els chakres no funcionin de forma harmónica, bloquejant-se i produint problemes de salut.
Existeixen molts centres d'energia més petits anomenats chakres menors, però em centraré en els set chakres principals i el seu impacte sobre l'aura.
EL CHAKRA BASE O ARREL

Està localiztzat a la base de la columna sota el coxis. En la tradició del ioga és el "muladhara" o manifestació de l'energia vital. El color vermell brillant s'associa a la vibració relativament lenta d'aquest centre, el so es compara al d'un motor o al vol d'una mosca.

Està relacionat amb les parts inferiors del cos (els peus, les cames, la pelvis) i amb les funcions d'eliminació i movimient. Psicològicament es caracteritza per una forta vinculació amb el nostre sentit de pertinença a la terra, la sensació de seguretat, l'instint de supervivència i l'afany de viure plenament. Les glàndules associades a aquest chakra són les suprarrenales, encarregades d'estimular la reacció de lluita o fugida amb l'objectiu d'assegurar la supervivència davant un perill.
Les situacions d'emergència fisiològiques i psicològiques que susciten pànic o angoixa poden deprimir l'energia del chakra arrel. Per això la gent que iu amb estrès a la nostra societat, que activen constantment les suprarrenales, poden originar grans danys físics i emocionals i estats de pànic i ansietat.
La voluntat de viure i de gaudir la vida és un dels signes del bon funcionament d'aquest chakra. El cos i la ment estan estretament connectats, el flux de l'energia dels chakras es potencia mitjançant afirmacions. Alguns exemples de pensaments positius relacionats amb l'òptim funcionament del chakra arrelserien: "Tinc ganes de fer coses", "Em sento plena d'energia", "Gaudeixo de la vida". Les emocions vinculades responen a sensacions de vitalitat, entusiasme, goig. L'impuls natural a moure's i ballar és una expressió física d'aquesta energia.
EL CHAKRA SEXUAL
Aquest chakra es localitza just sota el melic. Els tractats indis clàssics relacionen aquest chakra "svadhisthana" amb l'energia vital del cos i la força vital. S'associen amb aquest centre les gònades, glàndules endocrinas de la sexualitat i la reproducció. El color que ho representa és l'ataronjat, i el seu so és el de la flauta dolça.
Psicològicament el chakra es relaciona amb l'expressió de la sexualitat i l'elecció de relacions adequades. Molts dels processos d'addicció semblen tenir el seu origen en ell i li roben la seva vitalitat. Descobrir opcions, triar i ser responsable de les pròpies accions són les característiques del bon funcionament d'aquest centre.
Entre les qualitats emocionals figuren l'aptitud per a aprofitar plenament i de manera idònia els propis recursos i les energies disponibles. En el plànol mental del camp d'energia, aquest centre ens ajuda a discriminar entre les influències favorables i les nocives, així com a desprendre'ns de pensaments i idees indesitjables. Quan el centre està activat en el sentit positiu, les relacions amb els altres funcionen amb facilitat i som més capaces d'utilitzar i integrar les informacions noves.
EL CHAKRA DEL PLEXE SOLAR
Anomenat chakra "manipura", està vinculat als aspectes de poder, força i capacitat per a sentir la identitat del propi jo. Està localitzat a la base de l'estèrnum. Ocupa aquesta regió el pàncrees, òrgan que contribueix a la digestió i emmagatzema glucosa. Algunes afeccions físiques, com les úlceres gàstriques i diversos tipus de trastorns digestius s'atribueixen a bloqueigs en el camp que envolta el tercer chakra.
Des del punt de vista emocional, aquest centre guarda relació amb el tema del control. Aquells que tendeixen a ser dominats pels altres, així com les persones d'anormal passivitat o, pitjor encara, els passiu-agressius, manifesten desequilibri en aquest centre.
En el plànol psicològic la condició d'equilibri s'expressa per una actitud de confiança i seguretat en un mateix, sense exageració: "Confio en la meva aptitud per a comunicar", "Transmeto eficaçment el que penso", "Em sento capaç i respecto la capacitat dels altres", serien les expressions que millor reflecteixen aquesta pauta.
Aquest centre representa la voluntat de pensar ja que té una relació amb la capacitat per a utilitzar les facultats intel·lectuals. El color associat al chakra plexe solar afavoreix el funcionament de la ment: és el groc clar. La seva essència musical és el so dolç dels instruments de corda. Aquest centre es vincula amb trets del caràcter com la perseverança, és a dir, la iniciativa per tirar endavant empreses i no cedeix fins a dur-les a la seva culminació.
EL CHACKRA DEL COR
Anomenat també "anahata" en la tradició hindú, està localitzat en el centre del pit. Les qualitats són harmonia, donar i rebre amor, saber perdonar. El color que s'associa a aquest chakra és de la vida i l'esperança: el verd maragda, i el seu so és la veu profunda i penetrant de les campanes. L'energia que actua en aquest centre és diferent a la dels tres chakres inferiors, vinculats als aspectes més tel·lúrics i materials de la supervivència, la vida emotiva i el pensament. Aquests es dirigeixen a les dimensions física, emocional i mental, expressant-se com voluntat de viure, d'alimentar-se i de pensar. Però el chakra del cor ens parla des del plànol espiritual i es vincula a la voluntat d'estimar.
El tim o timus, una diminuta glàndula de secreció interna estimulant del sistema immune, se situa en la dimensió física d'aquest centre. Les funcions fisiològiques associades són el sistema respiratori i totes les parts de la xarxa cardiovascular. Les disfuncions d'aquest centre són molt nombroses en la nostra època actual, ens referim a les malalties del cor i els trastorns circulatoris, i les disfuncions del sistema immune: el càncer i la SIDA.
El cor és el centre de les emocions que descrivim habitualment amb el nom "d'amor", encara que en aquest cas no es tracta de l'emoció possessiva que ve a ser més com l'addicció i el control. L'amor del chakra del cor és un sentiment pur i espiritual, és l'amor incondicional.
Quan es realitza un treball psicològic per a desfer rancors i personar velles ofenses, l'energia d'aquest centre es dilata, d'on resulta una major activitat del nostre sistema immune. Les pautes de pensament associades són: "Perdono fàcilment als altres", "Sóc capaç de donar i rebre estima positiva i incondicional", "Sóc estimada i acceptada". Quan funcionem a partir del chakra del cor i expressem devoció i servei sense conflicte interior, comença a expressar-se el nostre veritable jo espiritual.
EL CHAKRA LARINGE
Està situat en el centre del coll i té influència sobre la glàndula tiroide. En la tradició de ioga el chakra "visshuddha" és el centre de l'energia creativa. Està relacionat amb el coll, la laringe, l'esòfag i els òrgans de la fonació que ens permeten parlar o cantar. Les percepcions sensorials, la comunicació i els primers indicis de la percepció intuïtiva són les seves emanacions.
Els que tenen activat el centre del coll amb ple suport dels centres inferiors parlen amb veu sonora, rica en matisos, i tenen facilitat per expressar-se de paraula i per escrit. Els agrada la comunicació i l'intercanvi d'idees. Les disfuncions del centre s'adverteixen amb facilitat: veu inexpressiva o ronca, raspera, absència d'idees originals. La baixa autoestima és una altra manifestació de la presència de bloqueigs en aquest chakra.
Els colors turquesa o blau clar expressen la vibració d'aquest centre, que també es compara amb la remor del vent entre les copes dels arbres. Quan s'obre aquest chakra tenim les primeres manifestacions de clariaudiencia o capacitat per escoltar intuïtivament. Les capacitats associades, són les relacionades amb la comunicació de les pròpies aptituds i dels coneixements, com si es volgués dir "m'agrada expressar el que sóc".
CHAKRA FRONTAL
El chakra del front també anomenat el centre "ajna" o seu del "tercer ull" es localitza en el centre del front. Està associat amb la pituïtària que és la glàndula mestra del sistema endocrí. L'anyil (blau-violeta) és el color que s'associa tradicionalment a aquest chakra, i el seu so correspon al de les ones quan trenquen a la platja.
És el focus de la intuïció, les visions, les revelacions extrasensorials, la clarividència i altres facultats parasíquicas, per exemple la capacitat per captar realitats no materials com els camps d'energia o aures. Aquest centre es vincula amb el cervell, els ulls, les oïdes, el nas i, en general, el cap.
En la dimensió emocional, aquest centre es relaciona amb el sentit de la pròpia identitat, el coneixement d'un mateix i la capacitat per posar-se al lloc de l'altre. Mentalment, quan aquest centre es troba actiu i obert podem arribar a la saviesa, que no és el mateix que acumulació de dades. L'individu pot llavors valorar i percebre amb exactitud però sense deformar judicis de valor ni atendre a prejudicis.
Les distorsions d'aquest centre es produeixen quan s'utilitza la seva energia sense haver estabilitzat els centres anteriors mitjançant un bon contacte amb la terra. Així es manifesta, per exemple en les persones que tenen finalitats egoistes, o confonen una part de la seva experiència personal amb "el camí" verdader i intenten forçar la seva acceptació pels altres. Els judicis de valor i els prejudicis són altres exemples de distorsió d'aquest nivell de la consciència.
EL CHAKRA CORONA
El chakra corona o centre "sahasrara" es localitza una mica per sobre del centre del crani. S'interpreta com el centre espiritual per on connectem amb la saviesa i la unitat de l'univers. Els colors que se li assignen varien segons les diferents tradicions: blanc, lavanda o porpra. El so que millor ho representa és la vocalització universal que tot l'harmonitza: "om".
Aquest és el més alt dels chakres relacionats amb el cos físic, se li considera seu de l'espiritualitat i la consciència d'un mateix. Les qualitats d'aquest centre són: amor, franquesa d'ànim, sentit d'un designi i una personalitat conscient, alineació amb el Poder Superior. La voluntat de ser i la voluntat de fer quan aportin alguna cosa al bé suprem es manifesten a través del chakra corona obert.
Aquest centre bàsicament ens fa comprendre el nostre verdader paper en la Creació. Quan reemplacem la realitat per una ficció es bloqueja, apareixent símptomes d'insatisfacció interna i impossibilitat de trobar un sentit i un significat al que es viu. Les paraules que capten l'essència del chakra corona són: "Sóc un tot", "Sóc un amb l'univers", "Tots estem connectats amb tots".


Si voleu llegir una mica més podeu consultar “El masaje magnético curativo” de D. Hover-Kramer. Ed. RobinBook, 1999.

viernes, 23 de abril de 2010

Beneficis de la Dansa Oriental


La Dansa del Ventre és una dansa que implica tot el cos, tot i que la majoria dels moviments sorgeixen del centre. La columna vertebral és l'eix al voltant del qual la pelvis i la caixa toràcica descriuen el seu moviment de rotació. Al mateix temps, és la via d'ascens de l'energia terrenal que es mou des dels peus fins el cap a través d'ondulacions.


És una gimnàstica suau sense impacte en les articulacions, per això està recomanada a totes les dones sigui quina sigui la seva edat i la seva condició física, sempre que vulguin descobrir la seva feminitat. És una dansa que combina la força i la bellesa. Els músculs es tonifiquen i s'adquireix una silueta esbelta: cames i peus forts i arrelats, cadera ferma, musculatura flexible, cintura marcada i definida, pit obert i espatlles relaxades, braços llargs i elegants i una esquena aliniada.


Tot això requereix una pràctica continuada i aprendre bé els moviments. Podem utilizar un mirall per observar la nostra correcta posició corporal i un tècnic que ens corregeixi les males postures. Hem d'estimar el nostre cos i donar-li un temps i un espai per evolucionar.


La Dansa Oriental aporta beneficis físics, cognitiu, emocionals, socials i espirituals. A nivell fisic, permet una bona posició del cos, augmentar l'equilibri, assolir una major coordinació dels moviments. Millora la memòria, atenció, planificació, improvisació. Pel que fa a les emocions, ballar fa que ens sentim millor amb nosaltres mateixes i augmenti la nostra autoestima a més de divertir-nos. El fet de ballar en grup ens permet fer amigues i que ens sentim part d'un objectiu comú. A nivell espiritual, la dansa ens aporta pau, trascendir i formar de l'Univers.


Per finalitzar la Dansa Oriental ens proporciona salut, millorar la nostra imatge i expressar les nostres emocions i el nostre món intern.

Origen de la Dansa Oriental


La Dansa del Ventre té un origen religiós. Aquesta dansa és un homenatge a la maternitat, a la preparació per al part i la celebració de la feminitat. És una dansa sensual, elegant refinada i un exemple de riquesa cultural de l'Antic Orient.


La Dansa Oriental conjuga el folklore i l'expressió individual. No té una data de naixement concreta, tot i que podem situar els seus inicis en l'Època Faraònica. Existeixen pintures rupestres a Espanya i el Nord d'Àfrica on s'expressen moviments de caderes i ventre. També trobem escultures a la Índia, Grècia i Roma. Un altre dels possibles origens podria ser l'expansió i desenvolupament de la migració del poble gitano provinent del continent Indi. Durant el segle XI van viatjar a través d'Europa, Àsia i Orient Mig introduïnt el seu estil i tradicions en les societats que anaven trobant.


En els països conquistats per l'Islam aquesta dansa s'ha mantingut i perfeccionat degut a la pràctica de les dones en els harens. Elles van desenvolupar noves tècniques de moviment no només per agradar als mestres i marits sinó també per divertir-se entre elles.


Si avui en dia practiquem i ens bneficiem de les aportacions d'aquesta dansa mil·lenària és perquè les dons han sigut transmissores d'aquest noble art.