El rayo de luna y la luna

Hola de nou. Avui m'agradaria compartir amb totes vosaltres aquest bonic conte per fer relaxació amb els nens i nenes. He trobat que és una història màgica i escrit amb una gran bellesa. Espero que us agradi.

El Rayo de luna y la luna

Entras en el jardín y lo encuentras más bonito que nunca. Todo está silencioso, tan silencioso que hasta oirías el vuelo de una mosca si pasara por tu lado. Las flores levantan orgullosas su corola para recibir la luz que inunda el jardín. Es la luz que irradia la luna llena desde lo alto del cielo. Las ramas de los árboles mecen suavemente la luz de la luna entre el follaje y dejan que sus dedos de perlas toquen el suelo.
El abuelo árbol está más hermoso que nunca a la luz de la luna. Una brisa ligera juguetea entre sus ramas, roza las verdes hojas y produce un sonido como música.

Te acercas al tronco del abuelo árbol y la luz de la luna se hace más y más intensa. La luna manda haces de luz al mundo para que todos vean en la noche; al pie del árbol sabio aparece un rayo luminoso que va a llevarte por encima de la tierra hasta la luna.

Si te pones de pie en el rayo de luna verás que está lleno de brillos, que te envuelve todo el cuerpo con sus notas diminutas hasta hacerte brillar. El abuelo árbol te dice adiós con las ramas cuando al rayo de luna te eleva suavemente sobre la tierra. Ya estás por encima del jardín, las flores también mueven la corola y te mandan su perfume por el aire.

Tu rayo de luna es como un dedo de luz pura que surca los cielos y te lleva cada vez más alto, más arriba de lo que has estado nunca, hasta que llegas muy cerca de esa luna dorada que siempre te ha enviado su luz desde las alturas. Ahora puedes pisar la luna y notar su superficie bajo los pies. Es distinto que cuando pisas la tierra, es más ligero, como si rozaras apenas la superficie lunar con los pies. Puedes flotar y hacer la rueda porque todo lo que habita en la luna es muy ligero.

El pueblo de la luna sale a recibirte. Son muy altos y esbeltos, y sus vestidos dorados brillan cada vez que se mueven. Quieren llevarte a ver las aguas de la luna para que te bañes allí con las hermosas criaturas lunares.

También quieren que veas la otra cara de la luna, la que normalmente no enseñan a la gente.
¿Quieres ir con ellos? A lo mejor, primero prefieres ver que más cosas hay en este lado.

Siempre podrás subirte en tu rayo de luna para llegar aquí cuando quieras desde el jardín. Sólo tienes que mirar a la luna y pedirle tu rayo de luz especial para que te lleve. Ahora te dejo a fin de que recorras la luna a tu gusto…

Maureen Garth: "Rayo de luna. Meditaciones para niños 2". Ed. Oniro.

CODI ÈTIC DE LES BALLARINES DE DANSA ORIENTAL

He trobat aquest article per Internet que m'ha semblat interessant sobre l'ètica professional de les ballarines i professores de dansa del ventre.

El bellydance (dansa oriental o del ventre) és una expressió artística i, com a tal, ha de ser difosa. Aquesta tasca recau en les professionals de l'àrea les quals han de velar pel seu concepte, mantenint així els patrons d'elegància que li son propis i no permetent la seva vulgarització.

Per exercir les seves funcions amb dignitat, les professionals de la matèria han de rebre una remuneració justa pels serveis artístics o didàctics prestats.

És considera una conducta antitètica la pràctica concurrent de deslleialtat amb altres professionals del sector (ballarines o professores).

Professores

La professora té la funció d'ensenyar i orientar pacientment, sempre vetllant, en primer lloc, per la salut i benestar de les seves alumnes i respectant les limitacions de cada una.

El currículum de les professores ha d'estar a la disposició de les alumnes. És important que la professora realitzi anualment avaluacions opcionals amb les seves alumnes, perquè aquestes tinguin a la seva disposició informació valuosa sobre l'evolució del seu aprenentatge.

La dedicació a l'ensenyament ha d'estar orientada a ensenyar a les seves alumnes i no a promocionar a la professora i la seva vanitat personal. La professora ha d'exercir el seu treball lliure de tota i qualsevol discriminació, motivant i respectant les seves alumnes independentment de les seves característiques físiques, recordant que aquesta és una activitat dirigida al benestar i equilibri físic, mental i emocional. Per tant, no pot ser exigit cap patró estètic.

Per a l'aptitud al magisteri de la dansa del ventre, es considera satisfactori un període mínim de 4 anys d'estudis en aquesta àrea, amb perfeccionament en la didàctica i el coneixement de l'anatomia, kinesiología i biomecànica, que garanteixi la seguretat en la realització d'un treball corporal conscient.

La professora ha de complir la programació i l'horari dels cursos oferts o divulgats a les seves alumnes. Totes les alumnes mereixen igual atenció de la seva professora, la qual no ha de fer cap discriminació en elles.

La professora ha de ser especialment honesta respecte els seus coneixements, buscant respostes correctes per a l'esclariment de les seves alumnes. Totes les informacions pertinents al curs que es disposa a impartir han de ser transmeses amb claredat i honestedat, tenint en compte l'aprenentatge de les seves alumnes.

Com la dansa del ventre té orígens molt remots i informació de difícil accés, aquesta qüestió ha de ser aclarida sempre a priori, per evitar la divulgació d'històries fictícies que resultin en prejudici de la seva imatge i proliferació.

La professora no ha d'estimular la competitivitat negativa entre les seves alumnes o amb altres grups.

Són considerades actituds antiètiques:

• Presentar coreografies d'altres professionals sense prèvia autorització, així com ometre el nom de la creadora.


• Cohibir la participació d'alumnes en tallers i cursos que puguin augmentar elements al desenvolupament i aprenentatge.


• Presentar el currículum amb informacions fictícies referents a l'aprenentatge i experiència. Es recomana que tractant-se de cursos i tallers, sempre se sol·liciti certificat de participació.

Ballarines

És tasca de la ballarina professional complir totes les clàusules concretades al contracte sobre la prestació de serveis artístics i al seu contractant.

La ballarina professional ha de vetllar per la imatge moral de la categoria que representa:

• Mantenint una relació de respecte i elegància cap al seu públic i contractant.


• Vestint-se de forma adequada als patrons de categoria durant les seves presentacions.

Forma part de la correcta conducta ètica entre ballarines professionals:

• Dedicar el respecte degut i atenció quan assisteixi a la presentació d'una altra ballarina i/o alumnes.


• Ser solidària i dirigir el treball amb esperit d'equip i unió, quan estigui realitzant la presentació en conjunt.


• Tenir consciència que cada professional té un estil propi que les diferencia i, així, saber apreciar i admirar, amb la humilitat deguda, totes les formes variades d'expressar el mateix art.


• Respectar el lloc de treball d'altres professionals.

Altres actituds antitètiques serien:

• Travessar o interferir en la feina d'una altra professional sent conscient d'aquest fet.


• Distribuir material de propaganda personal durant els serveis contractats d'una altra ballarina.


• Criticar l'acompliment o denigrar la imatge d'una altra professional amb el públic, contractants o altres col·legues de l'àrea.


• Transformar una presentació col·lectiva en disputa personal de vanitat, interferint en la qualitat del treball presentat.

La forma com una professora i ballarina es refereixen al seu(s) mestre(s) és un exemple que serà seguit per les seves alumnes l'endemà. Qui no respecti el seu mestre no valora l'art.

Es recomana sempre l'avaluació mèdica abans de l'inici de les activitats com en qualsevol altra activitat física.

Dansa Tribal

Hola de nou ballarines. Avui us vull parlar una miqueta de la dansa del ventre tribal. Es tracta d'una dansa nova basada sobretot en la dansa oriental que dia a dia es va transformant. Va sorgir a San Francisco (Califòrnia) i les seves creadores són Jamila Salimpour, Masha Arche i Carolena Nericcio.

Trobem dos tipus d'estils: el tribal americà o ATS i el tribal fusió.

Estil Tribal Americà (ATS)

Als anys 60 Jamila, directora de la companyia de dansa Bal-Anat, es va inspirar en les danses i indumentària ètnica de comunitats del Mig Orient, Nord de l'Àfrica i la Mediterrània i va crear la seva pròpia versió de la dansa del ventre. Masha Arche, alumna de Jamila, també va fer importants aportacions a aquest estil i va formar la seva pròpia companyia de dansa (San Francisco Dance Troupe). Ambdós van ser professores de Carolena Nericcio, que va prendre idees de Jamila i Masha i va acabar de donar estructura a l'estil tribal. Va crear la companyia Fat Chance Belly Dance.

Ja als 80 Masha va pensar en un ball grupal basat en la música folklòrica de l'Orient Mig i el Nord de l'Àfrica, mantenint els moviments bàsics de la dansa del ventre d'estil egipci, entre els diferents passos trobem maia, infinit, camell i shimmy. Se segueix un sistema de senyals que ajuden la improvisació en el ball. Hi ha una ballarina líder que va rotant i dirigeix a la resta del grup, es tracta d'una dansa sense coreografia. En aquest estil no hi ha solistes, però es poden realitzar sols dins del grup mentre les altres situades al darrere o costats l'acompanyen amb passos més simples.

La dansa tribal no pretén ser sexy. Eliminar el component sexual d'una dansa de gran sensualitat s'aconsegueix amb una expressió misteriosa i estàtica de la cara, moviments que no criden l'atenció cap al sexual o sensual sinó cap a la seva força i virtuosisme, i la cooperació entre els membres del grup.

Els moviments en aquest estil destaquen per l'elegància, els braços són serpentejants i ben definits. Els malucs ben marcats. Es fan molts moviments de tors, moltes ondulacions, bellyrolls i fragmentacions. Es requereix un control muscular de tot el cos.

La música sol tenir una percussió pesada i la vestimenta consta d'elements de roba folklòrica de diferents cultures, és bastant heterogeni, lluny dels lluentons i la brillantor de la dansa oriental tradicional, s'utilitzen teles estampades, cinturons pesats decorats amb monedes molt barrocs, tops també carregats, mocadors, bombachos, faldilles voluminoses i tot tipus de joies platejades. El maquillatge és semblant al de les dones berebers del desert i solen decorar-se els peus i les mans amb henna.

Estil Tribal Fusió (TFB)

A finals de la dècada dels 90 Jill Parker, integrant de les Fat Chance Belly Dance, va fundar la seva pròpia companyia de dansa Ultra Gypsy enfocada cap a un estil de dansa tribal més complex i expressiu que l'ATS, és així com apareix l'estil Tribal Fusion. Jill va ampliar el vocabulari de moviments de l'ATS i va prendre elements d'altres danses ètniques com l'hindú, el flamenc, les danses africanes... i altres disciplines de la dansa no associades al Belly Dance. Jill va modificar el vestuari, eliminant el turbant i el choli, fent-lo menys recarregat, més suau i delicat amb ornaments per al cap i cinturons de cargols, és el que s'utilitza actualment.

La música va començar a tenir un rang més ampli: des de tradicional fins a música més moderna. El nou estil proposat per Jill Parker va produir un gran impacte entre els ballarins d'aquest estil i va obrir les portes a una nova forma de tribal, molt més creativa, expressiva i teatral.A començaments del 2000 a San Diego, Califòrnia, va sorgir la companyia Urban Tribal Dance, dirigida per Heather Stants, l'estil del qual estava inspirat en el hip hop i la dansa moderna.

Una altra artista que ha contribuït en aquest estil és Rachel Brice. Rachel, va ser la primera solista de Tribal Fusion, a més, va popularitzar aquest estil al voltant del món, per la seva tècnica, els seus aïllaments, control muscular i complexitat en els moviments. Rachel, inicialment, era ballarina de bellydance estil "Cabaret". Junt amb Michelle Campbell, Ariellah Aflafo i Janice Solimedo creen la companyia The Indigo Belly Dance Company.

Aquest estil és massa nou, segueix en evolució, de manera que encara falten contribucions per fer i coses per crear.

Fusions dins l'Estil Tribal Fusió

Trobem el Tribal Urbà (Frederique, Heather Stants) que pretén donar una imatge estilitzada i despreocupada alhora, per la qual cosa se solen usar pantalons de licra molt llargs, tops de xarxa o encaix. En aquest estil, s'usen passos del Belly Dance fusionats amb passos de danses urbanes com el Break Dance, la Dansa Moderna, el Jazz, el Hip Hop, i en general no es fa improvisació. La música és experimental o electrònica amb alguna influència oriental i algunes vegades és completament experimental.

També tenim el Tribal Gòtic (Ariellah, Morgana) que barreja el tribal belly dance amb la cultura i la música gòtica. El maquillatge és molt dramàtic. Pel que fa al vestuari els colors que predominen són el negre i el vermell, s'utilitza poc o res de llanes, cinturons de cuir i metalls.

Us deixo un link on podeu veure com es mou la Rachel Brice, és icreïble!http://www.youtube.com/watch?v=XqJsaqykhLo

Danses de la Polinèsia

Aloha!

En aquest apartat podrem conèixer una mica més sobre les danses de Tahití i Hawaii. Es caracteritzen per moviments enèrgics i ondulants de les caderes amb braços i mans suaus. Aquestes danses són molt antigues, abans que el llenguatge escrit. És per això que s'utlitzen símbols ("hula") per interpretar el que diu la lletra de la cançó.

La dansa Hawaiana o Hula és la dansa tradicional del poble de Hawaii que originalment era de caràcter religiós com una forma d'ofrena. Existeixen diferents tipus de "hula", alguns d'ells són: "Hula kahiko" o dansa ancestral, la qual s'acompanya per "mele" (cants) i instruments de percussió com l'IPU HEKE i el PAHU. Les danses sovint representen llegendes hawaianes, gestes de la reialesa en el passat, la bellesa de la naturalesa i la vida diària. Els moviments són formals i forts. "Hula 'auana" o dansa moderna es caracteritza per moviments suaus, seductors i cadenciosos; maneja com a llenguatge el moviment del maluc, la mirada i les mans, els quals expliquen una història.

Pel que fa a les danses de Tahití, també anomenada "Illa de l'amor", trobem dos tipus de balls l'aparima i l'ote'a. L'aparima és una dansa expressiva de ritmes suaus. La paraula prové d'apa (petó) i rima (mans). En ella s'explica una història amb l'ajuda de moviments lents de les mans i gestos definits sobre els aconteixements i personatges de l'illa de Hawai que tenen a veure amb la naturalesa i els déus.

L'ote'a en els seus origens era una dansa de la guerra interpretada pels homes. Es caracteritza pels moviments vibrants de la cadera acompanyats dels sons d'instruments de percussió.

Actualment trobem dues línies de danses de la Polinèsia, els que segueixen la tradició interpretant les cançons amb la seva simbologia, o la incorporació de moviments de les danses de la Polinèsia en el Bellydance.

Podeu fer classes d'aquestes magnífiques danses polinèsiques així com conèixer aquesta cultura als Casinets d'Hostafrancs, al centre cívic Sagrada Família o a l'escola Mayatiare.

En aquest link us deixo un videoclip d'una aparima d'allò més sensual, es diu: "Te pua noa noa" . També us deixo la traducció.

Flores Perfumadas

Flores perfumadas de Ahurai

Donde cae el frío rocío

Cubriendo la paz

Dentro de la noche

Flores Perfumadas de Fanatea

Tomadas por la nubes de Maru ata

Entre el cielo y la tierra

Flor pequeña aromática hecha collar

Por las hermosas jóvenes

Collar perfumado para las jóvenes bonitas

Hecho con el alma

¡Baila!

http://www.youtube.com/watch?v=nhgN9iT7XFw

Què és Bollywood?

El terme Dansa Oriental no només es refereix a la dansa d'Egipte sinó també totes les danses de l'Orient que inclouen les danses hindús, de la Polinèsia...

En aquest article vull explicar en què consisteix el Bollywood. La paraula Bollywood és el nom que als anys 70 se li va donar a la indústria cinematogràfica de la ciutat índia de Bombay.

És la més gran i productiva, cada any es produeixen més de 1000 pel·lícules. Aquestes incorporen melodrama, acció, comèdia en un ambient ple de colors.

El més important és la música, doncs els actors no només actuen sinó que també ballen i canten. Les cançons incorporen elements clàssics (bharatanatyam i kathak), folklore (bhangra) així com músiques modernes occidentals (dansa contemporània, jazz, funky, hip-hop) i trets d'altres cultures (dansa del ventre, flamenc).

Actors de gran renom tenim Aishwarya Ray i Shahrukh Khan, entre d'altres.

Al nostre país el Bollywood ha agafat fort des del musical "Bollywood the Show" al teatre Tívoli de Barcelona.

Hi ha varis llocs on podeu aprendre aquesta dansa amb músiques d'allò més "enganxadisses" des de centres cívics, escoles de ball i professors/es: Club Masala, Bollywood Sitare, Bailamos Bollywood... Us passo els links:

http://http://www.club-masala.com//

http://bollywoodsitare.bcn.blogspot.com/

http://www.bailamosbollywood.net/